Ingravidesa

Pedra a pedra

s’han fet masies, castells, catedrals.

Pedra a pedra, a cops d’esforç,

de lentes passes endavant,

amunt.

Construir poc a poc,

aquí la més gran,

allà dues de petites.

Pedres de tots colors, formes, grandàries.

Cada una té un lloc,

encara que esperin en un racó,

acaben trobant la seva paraula enmig de simfonies

que canvien la pesantor per ingravidesa.

Paciència de qui busca, pedra rere pedra,

la forma més segura d’anar sempre endavant,

sempre amunt.

Anhel que no sigui el pes de cada pedra
el que amagui la paret forta, el finestral obert,
la volta lleugera que sosté per sempre l’aixopluc.

No m'enduc la flor

No sé on ens porten aquests dies.

Ni ho sé, ni vull saber-ho.

Dia a dia,

impuls viscut amb la llibertat

de qui no té res a perdre i tot a guanyar.

De lluny,

la ginesta crida amb groc irresistible

enmig de verd en primavera.

De prop,

la flor és poca,

però el seu aroma embriaga.

A casa t’enduus,

només i mal que et pesi,

als ulls el groc,

a les mans l’olor,

al cor l’esforç de la pujada.

La ginesta queda a la muntanya

i la resta es porta tot a la memòria.

No sé,  ja ho he dit, què serà del final del dia.

Sé que en aquest final recordo l’aroma,

però no m’enduc la flor.

Fugacitat

Feblesa

Utopia

Gran!!!

Amistat

Calidesa

Imparable

Tranquil·litat

Amant

Transparència...

Tot plegat en una paraula que només es diu quan calles

que només se sent en silenci

que només s’escolta en el moment que res no es diu.

Tot plegat, fugacitat i eternitat, un moment que passa

una nit que es queda

una vida que es comparteix, només per un moment... fugaç.

Records en silenci

La vida marxa en silenci sobtat de records i dies a venir.

Trobes el sentit de continuar

just en el moment abans que precedeix el minut de silenci

rotund, vigorós i quasi definitiu.

Marxar en silenci i plenitud

troba el sentit en el que compartim.

Acompanyar el silenci d’altri

construeix el teu propi bagatge de records,

dies a venir i silencis de plenitud.

I avui ja no és un dia, sinó eternitat.

I deixar anar el silenci allibera tot un raig de paraules.

I en el gest de l’altre trobes

el teu gest,

la teva imatge reflectida,

consol i empenta.

Dóna'm paraules

Com sabré quin gust té per a tu

la fruita, el licor, el bes?

Descriu-me

com descrius el que sents,

el que escoltes, el que veus.

Dóna’m paraules que m’ajudin a conèixer-te.

Trobem el temps per saber qui som.

Qualsevol cosa que arribi serà gran,

serà bona si no li donem pressa,

si la bastim amb la resistència del temps.

Urgència

Des del fons del meu son

sento la teva veu

que diu amb urgència el meu nom.

La meva pell pren consciència del dia

acompanyada  del tremolor de la teva mà.

I tot plegat m’enfonsa en el buit immens,

inacabable

d’un desig etern de tu.

Comprar sin vender

Me lo compran tus besos.

Me lo compran tus manos.

Me lo compra sentir tus dedos liados

en trazos de piel que mezclan cuidado,

de fuego y deseo jamás acabado.

Me lo compra el silencio de tu vida loca.

Me lo compra saber que me busca tu boca.

Me lo compra tener esa confianza sorda

que tu amor, que mi amor entre tu piel y mi boca,

no se compra, por Dios!

Y si, por favor, un día provoca

la duda, el dolor, la palabra que sobra,

el beso de amor que despide

y que obra ese gesto de adiós,

el silencio que llora:

Perdona, mi amor, mi torpeza y zozobra,

y vuelve otra vez a comprar sin vender

mi beso, mi hacer,

mi querer, mi beber,

mi nacer en tu piel,

mi morir en tu sien.

Mi vida,

ya ves nada más puedo hacer,

nada más quiero hacer,

nada quiero tener.

Si no es tu placer calcado en mi piel,

volcado en mi miel;

rendido, vendido,

entregado, vencido.

Y termino mi canto con tanto cuidado

que no encuentro otro modo,

no hay otro lado que besar sin pudor,

tocar sin recaudo.

Y gritar sin recato,

sin vergüenza y con honra,

que mi amor no se compra,

que lo doy sin demora...

Te lo doy, si lo tomas.