Allà on fa mal

Allà on fa mal,

no és el millor lloc pel bes.

Ni tan sols mirar la ferida.

Allà on fa mal

fins  el pes dels ulls ho agreuja.

No hi acostis els dits,

que ni la més gran tendresa

alleugerirà el dolor del contacte.

Fa mal i molt.

Passeja pel voltant,

contempla,

acarona la frontera.

¿Potser una ferida,

un cop mal rebut,

és l’oportunitat

per descobrir-te nous racons?

Anhelo

No sé el lugar.

No sé el momento.

No sé el tiempo.

Pero sé el anhelo,

i repito, incesante, el recuerdo,

sin quererlo de nuevo.

No es revivir, mi anhelo,

es vivir distinto en tu mirada.

Los días, los años

dirán las palabras, dirán los daños.

Y con nuevo equipaje

nos encontrará el sol de nuevo,

de nuevas,

en un mismo lugar,

hacia un mismo camino,

y con distinto caminar.

Silenci en colors

Ahir, mentre dormies,

et mirava.

Amb un peu vaig tocar el teu,

i un munt de silenci

es va amuntegar entre els meus llavis.

Silenci acolorit de mil matisos llampants,

de mil colors tènues.

Mentrestant, dormies en silenci.

No hi ha més història,

cap argument serà més complet:

Una oportunitat en la nit,

tu dormint,

jo omplint de colors un silenci

curull a vessar d’intimitat.