Darrera passa

I, qui ets tu

per venir a trasbalsar aquest dia a dia

que s’anunciava plàcid?

La consciència de la vida, respons.

I, dic jo,

ha de ser a cops eixordadors?

No pots venir anunciant-te fecunda?

Ha de ser a batzegades de finitud

i límits quasi invencibles?

Acabes dient:

Què penses, doncs, que és viure

sinó caminar dia a dia

amb la consciència de la darrera passa?

Records en silenci

La vida marxa en silenci sobtat de records i dies a venir.

Trobes el sentit de continuar

just en el moment abans que precedeix el minut de silenci

rotund, vigorós i quasi definitiu.

Marxar en silenci i plenitud

troba el sentit en el que compartim.

Acompanyar el silenci d’altri

construeix el teu propi bagatge de records,

dies a venir i silencis de plenitud.

I avui ja no és un dia, sinó eternitat.

I deixar anar el silenci allibera tot un raig de paraules.

I en el gest de l’altre trobes

el teu gest,

la teva imatge reflectida,

consol i empenta.

Quan la vida et diu que cal dir adéu

Vinc de l'hospital, no és res irreparable, però de cop he vist que cal preparar-se per dir adéu. Ningú no viu per sempre al teu costat i passa que s'acaba el viatge dels altres!!!!
És més fàcil assumir les pròpies partences, controlar el propi viatge, vigilar els propis recorreguts.
És més fomut quan són els altres els que decideixen, o no, que se'ls acaba el viatge.
Quan t'has acostumat a una presència, encara que hagi tingut moments dolents, cal assumir que s'acabarà.
Morir o quedar-se, dependrà del record dels que resten, de la fecunditat i gratitud a la vida mentre hi érem.
Gràcies, doncs, a totes aquelles persones que m'esteu ensenyant que viure dignament depèn d'un somriure i d'una abraçada.