Pedra a pedra
s’han fet masies, castells, catedrals.
Pedra a pedra, a cops d’esforç,
de lentes passes endavant,
amunt.
Construir poc a poc,
aquí la més gran,
allà dues de petites.
Pedres de tots colors, formes, grandàries.
Cada una té un lloc,
encara que esperin en un racó,
acaben
trobant la seva paraula enmig de simfonies
que canvien la pesantor per
ingravidesa.
Paciència de qui busca, pedra rere pedra,
la forma més segura
d’anar sempre endavant,
sempre amunt.
el que amagui la paret forta, el finestral obert,
la volta lleugera que sosté per sempre l’aixopluc.
