dimarts, 26 de març del 2013

Dóna'm paraules


Com sabré quin gust té per a tu
la fruita, el licor, el bes?
Descriu-me
com descrius el que sents,
el que escoltes, el que veus.
Dóna’m paraules que m’ajudin a conèixer-te.
Trobem el temps per saber qui som.
Qualsevol cosa que arribi serà gran,
serà bona si no li donem pressa,
si la bastim amb la resistència del temps.

dilluns, 18 de març del 2013

Urgència


Des del fons del meu son
sento la teva veu
que diu amb urgència el meu nom.
La meva pell pren consciència del dia
acompanyada  del tremolor de la teva mà.
I tot plegat m’enfonsa en el buit immens,
inacabable
d’un desig etern de tu.

dilluns, 4 de març del 2013

Comprar sin vender


Me lo compran tus besos.
Me lo compran tus manos.
Me lo compra sentir tus dedos liados
en trazos de piel que mezclan cuidado,
de fuego y deseo jamás acabado.
Me lo compra el silencio de tu vida loca.
Me lo compra saber que me busca tu boca.
Me lo compra tener esa confianza sorda
que tu amor, que mi amor entre tu piel y mi boca,
no se compra, por Dios!
Y si, por favor, un día provoca
la duda, el dolor, la palabra que sobra,
el beso de amor que despide
y que obra ese gesto de adiós,
el silencio que llora:
Perdona, mi amor, mi torpeza y zozobra,
y vuelve otra vez a comprar sin vender
mi beso, mi hacer,
mi querer, mi beber,
mi nacer en tu piel,
mi morir en tu sien.
Mi vida,
ya ves nada más puedo hacer,
nada más quiero hacer,
nada quiero tener.
Si no es tu placer calcado en mi piel,
volcado en mi miel;
rendido, vendido,
entregado, vencido.
Y termino mi canto con tanto cuidado
que no encuentro otro modo,
no hay otro lado que besar sin pudor,
tocar sin recaudo.
Y gritar sin recato,
sin vergüenza y con honra,
que mi amor no se compra,
que lo doy sin demora...

Te lo doy, si lo tomas.

dimarts, 26 de febrer del 2013

Elogi al temps de la natura


Quants elogis hi ha fets al respecte del temps de la natura!
Aquest s’hi afegirà.
Aproximar-se, deixar entendre...
Un cop d’ull, i deixar passar...

Espera amb calma i molta atenció
un altre moment,
un altre temps regalat,
un altre silenci explícit.

Pensar... o no fer-ho.

Gaudir avui,
sense esperar a demà
el petit regal que dóna la trobada,
la paraula,
el silenci compartit.

Respecte del temps que passa,
de la natura que té el seu temps,
de tu i de mi,
que no tenim res més que el temps entre les mans per gaudir-ne.

Esperar el temps i, per suposat,
no esperar res a canvi.

dimarts, 19 de febrer del 2013

Un racó on estar


Jo només vull un racó,
un lloc on estar-m’hi,
sense fer-me notar,
sense haver d’estar pendent.

Estic cansada d’estar pendent.
Ja no ho vull més.

Vull estar, amb altres que,
només,
estiguin.

Lluitar per un món digne, sí.
Mirar al voltant i apoderar-nos mútuament.
Anar junts.

Gaudir del camí fet a consciència,
anant a ritme compassat,
velocitat adaptada i objectius assolibles..

No és baixar el nivell,
ni fugir del compromís,
és viure en i amb consciència.

Fent,
de viure,
un objectiu en ell mateix.

Renuncio a grandeses,
aspiro al més gran: viure i gaudir de la vida en passant.

dilluns, 11 de febrer del 2013

Un cistell ple de cireres


I no n’hi ha més, si no et vols tacar,
no mengis cireres del cistell,
per menjar cireres cal estar disposada
a que en vinguin a grapats
i quedar amb el senyal als dits, als llavis.
Una t’esclata a la boca,
l'altra et dóna un punt àcid que et fa aclucar els ulls,
la tercera és dolça i vermella.
I no té més, la cirera és senzillament
petita i rodona,
com una paraula escrita en el full,
una després de l’altra,
encadenant records i vides.
Jo en vull, de paraules i de cireres.
Vull el cistell sencer,
per dir-les, per menjar-les una a una,
assaborint cada matís,
cada sorpresa,
i deixar que, una a una, em deixin els dits
assenyalats pel pas explícit de la seva vermellor.

dilluns, 21 de gener del 2013

Volada d'estels


Un fil invisible entre jo i l’estel.
I, tanmateix, en el lligam no està el moviment,
no és aquest petit fil blanc el que el manté unit a la mà,
enredat als dits.
És el vent, el sol, un petit gest,
una distracció, un enlluernament,
la vigilància i el cor pendent de cada petit gir,
dels canvis de color segons el llum.
Tot canvia,
no hi ha mai un dia d’estels igual,
de vegades és més fàcil, altres dies, no hi ha forma,
dies que vola sol, d’altres multitud,
d’altres dos estan lluny,
d’altres dos s’enreden.
Tenir el fil entre els dits és només,
només?
tenir el privilegi de sentir cada tremolor
i gaudir-ne a cada vibració.
Fem, aviat, una volada d’estels.