Vinc de l'hospital, no és res irreparable, però de cop he vist que cal preparar-se per dir adéu. Ningú no viu per sempre al teu costat i passa que s'acaba el viatge dels altres!!!!
És més fàcil assumir les pròpies partences, controlar el propi viatge, vigilar els propis recorreguts.
És més fomut quan són els altres els que decideixen, o no, que se'ls acaba el viatge.
Quan t'has acostumat a una presència, encara que hagi tingut moments dolents, cal assumir que s'acabarà.
Morir o quedar-se, dependrà del record dels que resten, de la fecunditat i gratitud a la vida mentre hi érem.
Gràcies, doncs, a totes aquelles persones que m'esteu ensenyant que viure dignament depèn d'un somriure i d'una abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Qualsevol mot és el que completa...