Ingravidesa

Pedra a pedra

s’han fet masies, castells, catedrals.

Pedra a pedra, a cops d’esforç,

de lentes passes endavant,

amunt.

Construir poc a poc,

aquí la més gran,

allà dues de petites.

Pedres de tots colors, formes, grandàries.

Cada una té un lloc,

encara que esperin en un racó,

acaben trobant la seva paraula enmig de simfonies

que canvien la pesantor per ingravidesa.

Paciència de qui busca, pedra rere pedra,

la forma més segura d’anar sempre endavant,

sempre amunt.

Anhel que no sigui el pes de cada pedra
el que amagui la paret forta, el finestral obert,
la volta lleugera que sosté per sempre l’aixopluc.