Estic en vies de canvis, segur que mai no estaré tant a la intempèrie com ara, i tanmateix, mai com ara estic més egura del que està passant al meu voltant: ni jo li faig falta al món, ni elmónem fa falta a mi.
Però... què magnífic és comptar amb tot el que hi ha en el món, tenir cura del que més t'interessa, mimar a qui més estimes (encara que no sàpiga que l'estimes) i tenir a l'abast de la mà totes les coses que el món ofereix per prendre-les lliurement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Qualsevol mot és el que completa...