Vinc de l'hospital, no és res irreparable, però de cop he vist que cal preparar-se per dir adéu. Ningú no viu per sempre al teu costat i passa que s'acaba el viatge dels altres!!!!
És més fàcil assumir les pròpies partences, controlar el propi viatge, vigilar els propis recorreguts.
És més fomut quan són els altres els que decideixen, o no, que se'ls acaba el viatge.
Quan t'has acostumat a una presència, encara que hagi tingut moments dolents, cal assumir que s'acabarà.
Morir o quedar-se, dependrà del record dels que resten, de la fecunditat i gratitud a la vida mentre hi érem.
Gràcies, doncs, a totes aquelles persones que m'esteu ensenyant que viure dignament depèn d'un somriure i d'una abraçada.
dissabte, 7 de maig del 2011
dimecres, 4 de maig del 2011
En vies de...
Estic en vies de canvis, segur que mai no estaré tant a la intempèrie com ara, i tanmateix, mai com ara estic més egura del que està passant al meu voltant: ni jo li faig falta al món, ni elmónem fa falta a mi.
Però... què magnífic és comptar amb tot el que hi ha en el món, tenir cura del que més t'interessa, mimar a qui més estimes (encara que no sàpiga que l'estimes) i tenir a l'abast de la mà totes les coses que el món ofereix per prendre-les lliurement.
Però... què magnífic és comptar amb tot el que hi ha en el món, tenir cura del que més t'interessa, mimar a qui més estimes (encara que no sàpiga que l'estimes) i tenir a l'abast de la mà totes les coses que el món ofereix per prendre-les lliurement.
dilluns, 2 de maig del 2011
diumenge, 1 de maig del 2011
dimecres, 27 d’abril del 2011
Avui he après a fer un bloc
Ep! Que no sé què ha de passar!!!
Avui he après a muntar un bloc, i m'agradarà veure com ho faig per mantenir-lo i inventar coses, o afegir-les sense ser massa poc original.
Caldrà veure el resultat. De moment, són les 12 de la nit, hauria d'estar dormint i estic aquí... Ai!!!!
Avui he après a muntar un bloc, i m'agradarà veure com ho faig per mantenir-lo i inventar coses, o afegir-les sense ser massa poc original.
Caldrà veure el resultat. De moment, són les 12 de la nit, hauria d'estar dormint i estic aquí... Ai!!!!
No, si mal no en fa...
... el que passa és que es fa molt llarg d'aprendre, després no t'adones i ja està, però mentrestant et sembla que no avances gens.
Hola!
A poquet a poquet, que no tenim pressa. Segurament les coses no canviaran tant si ens posem nerviosos. Quan arribem ens haurem adonat, i pararem i mirarem el que tenim al voltant.
 |
| I segurament veurem el llum entre els arbres i l'olor de terra humida ens arribarà des del fons de les seves arrels. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)