dimarts, 30 d’abril del 2013

No m'enduc la flor


No sé on ens porten aquests dies.
Ni ho sé, ni vull saber-ho.
Dia a dia,
impuls viscut amb la llibertat
de qui no té res a perdre i tot a guanyar.
De lluny,
la ginesta crida amb groc irresistible
enmig de verd en primavera.
De prop,
la flor és poca,
però el seu aroma embriaga.
A casa t’enduus,
només i mal que et pesi,
als ulls el groc,
a les mans l’olor,
al cor l’esforç de la pujada.
La ginesta queda a la muntanya
i la resta es porta tot a la memòria.
No sé,  ja ho he dit, què serà del final del dia.
Sé que en aquest final recordo l’aroma,
però no m’enduc la flor.

dimecres, 24 d’abril del 2013

Fugacitat


Feblesa
Utopia
Gran!!!
Amistat
Calidesa
Imparable
Tranquil·litat
Amant
Transparència...
Tot plegat en una paraula que només es diu quan calles
que només se sent en silenci
que només s’escolta en el moment que res no es diu.
Tot plegat, fugacitat i eternitat, un moment que passa
una nit que es queda
una vida que es comparteix, només per un moment... fugaç.

dimecres, 10 d’abril del 2013

Records en silenci


La vida marxa en silenci sobtat de records i dies a venir.

Trobes el sentit de continuar
just en el moment abans que precedeix el minut de silenci
rotund, vigorós i quasi definitiu.

Marxar en silenci i plenitud
troba el sentit en el que compartim.

Acompanyar el silenci d’altri
construeix el teu propi bagatge de records,
dies a venir i silencis de plenitud.

I avui ja no és un dia, sinó eternitat.
I deixar anar el silenci allibera tot un raig de paraules.
I en el gest de l’altre trobes
el teu gest,
la teva imatge reflectida,
consol i empenta.