Quants elogis hi ha fets al respecte del temps de la natura!
Aquest s’hi afegirà.
Aproximar-se, deixar entendre...
Un cop d’ull, i deixar passar...
Espera amb calma i molta atenció
un altre moment,
un altre
temps regalat,
un altre silenci explícit.
Pensar... o no fer-ho.
Gaudir avui,
sense esperar a demà
el petit regal que dóna la
trobada,
la paraula,
el silenci compartit.
Respecte del temps que passa,
de la natura que té el seu
temps,
de tu i de mi,
que no tenim res més que el temps entre les mans per gaudir-ne.
Esperar el temps i, per suposat,
no esperar res a canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Qualsevol mot és el que completa...