I, qui ets tu
per venir a trasbalsar aquest dia a dia
que s’anunciava plàcid?
La consciència de la vida, respons.
I, dic jo,
ha de ser a cops eixordadors?
No pots venir anunciant-te fecunda?
Ha de ser a batzegades de finitud
i límits quasi invencibles?
Acabes dient:
Què penses, doncs, que és viure
sinó caminar dia a dia
amb la consciència de la darrera passa?
