Un fil invisible entre jo i l’estel.
I, tanmateix, en el lligam no està el moviment,
no és aquest petit fil blanc el que el manté
unit a la mà,
enredat als dits.
És el vent, el sol, un petit gest,
una distracció, un enlluernament,
la vigilància i el cor pendent de cada petit
gir,
dels canvis de color segons el llum.
Tot canvia,
no hi ha mai un dia d’estels igual,
de vegades és més fàcil, altres dies, no hi ha
forma,
dies que vola sol, d’altres multitud,
d’altres dos estan lluny,
d’altres dos s’enreden.
Tenir el fil entre els dits és només,
només?
tenir el privilegi de sentir cada tremolor
i gaudir-ne a cada vibració.
Fem, aviat, una volada d’estels.
